El temible corsari otomà Turgut Reyes (1515-1565) és d’infaust record al cap de Salou. Conegut amb el nom de Dragut o Gurgur, al juliol de 1550 va desembarcar al port, va derrocar el castell del poblat de Barenys i va segrestar a molts dels seus habitants. La seva fixació amb la costa salouenca era tal, que pocs anys després va tornar i va tirar a baix l'església. Els seus atacs van provocar un gran impacte en la població i l'economia de la zona. Però no va ser l'únic que va fer estralls allà.

Les incursions dels pirates van ser constants en l'Edat Mitjana. Arribaven atrets por les flotes comercials. Era una època de moviment comercial, d'entrada i sortida d'embarcacions mercaderes: exportacions agrícoles, aiguardent... Per protegir-les, van emergir fortificacions de defensa en llocs estratègics.

El sender de 5,5 quilòmetres que recorre el litoral, des dels Pilons fins a Replanells, tenia punts de vigilància. Avui dia, encara es pot veure el rastre que van deixar aquests saquejadors i algunes de les construccions aixecades per contrarrestar-los. Unes altres van ser arrasades amb l'expansió urbanística dels anys seixanta del segle XX. També queden vestigis de la passada esplendor pesquera de la zona.

La Torre Vella

Va ser construida  al 1530 per ordre de l'arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona per protegir la població i els seus béns de les incursions dels pirates que arribaven al port. La torre conserva el seu aspecte exterior original, a pesar que ha sofert diverses modificacions al llarg del temps. En la façana està l’escut heràldic de Pere de Cardona. L'edifici antic data del segle XVIII i el pont que uneix la torre amb els edificis annexos és del segle XX. Actualment, la Torre Vella, situada al carrer de l'Arquebisbe Pere de Cardona, és un centre d'art didàctic dedicat principalment a l'exposició de pintura i acull el museu de l’esmalt contemporani.

El port natural de Salou

Ubicat a la platja Capellans, era un enclau comercial molt important que jugava un doble paper: econòmic i polític. L'any 1619 el duc de Alburquerque va enviar des de Barcelona una comunicació a Felipe III, en la qual li deia que el port de Salou s'havia de convertir en un lloc de defensa segura, molt dotat i equipat amb armament i tropes de guarnició. L'objectiu era doble: defensar-se dels corsaris i enemics i oferir recer als qui arribessin al port o circulessin per la zona. Però es va topar amb problemes econòmics, encara que comptava amb reutilitzar materials de la comarca, i amb l'oposició de Tarragona, que pugnava amb Salou per controlar el comerç marítim. Aquesta activitat deixava suculents ingressos en forma d'aranzels. Tarragona va veure amenaçats els seus interessos portuaris i es va oposar al projecte, fins al punt que va realitzar un escrit demanant que es parés el projecte i es prohibís que s'edificaran torres, cases o barraques al port de Salou.

Camí de la Sanitat o actual Camí de Ronda

Recorre la costa des de Pilons fins a Replanells, al Cap Salou. Al punt més elevat, a 77 metres sobre el nivell del mar, regala unes vistes privilegiades. El seu nom prové de les guàrdies que feien les patrulles a primera línia de la costa per vigilar el contraban i el tràfic d’embarcacions. Els pescadores utilitzaven aquests camins per anar a pescar o en cas de naufragi.

Els Pilons

Al final de la platja de Llevant es troba una zona on antigament havien pilons per poder amarrar les embarcacions pesqueres. Comptaven amb una esplanada amb cabanyes de pescadors que anaven a passar els mesos d'estiu a Salou i que amarraven les barques, sobretot de vela, als pilons. A l'actualitat, allà hi ha una escultura que representa una vela i commemora aquest passat pesquer. El monument data de 1998 i va ser realitzada por l'escultor i dissenyador industrial barceloní Antoni Rosselló Til.

El Llatzeret

Encara resisteix a la platja Capellans. Aixecat sobre les restes d'una antiga fortificació, era el lloc destinat al compliment de la quarentena o període de revisió i observació de persones i mercaderies que arribaven al port de Salou procedents de zones epidèmiques. Es va construir l'any 1829. L'existència d'una gran escalinata, que arribava molt a prop de mar, fa pensar que va tenir una important activitat, però en realitat no va anar així, ja que amb prou feines va funcionar. Actualment, l'escalinata, la portalada i la garita s'han integrat dins d'un edifici d'apartaments que s'alça por damunt del Llatzeret.

Text redactat per Diari de Tarragona