Les cartes de població eren documents oficials emesos per reis, senyors feudals i autoritats eclesiàstiques amb el propòsit de repoblar aquelles zones que guanyaven al món islàmic durant la Reconquesta.

Aquests documents establien l’organització política del territori, detallant les funcions i responsabilitats de governants, així com drets i deures dels veïns. Buscaven activar l’economia local afavorint l’arribada de nous habitats a través de terres conreables, reduccions d’impostos i la regulació de mercats i fires. També asseguraven la defensa de l’assentament, organitzant milícies locals, sistemes d’alarma o construccions com murs i torres.

Les cartes de població responen al sistema feudal que regia les bases de la societat, tant a nivell jurídic, com econòmic i social. Aquest es basava en la relació de vassallatge, on els senyors entregaven terres (feus) als vassalls, a canvi de lleialtat i serveis militars. D’aquesta forma s’assegurava l’ocupació i consolidació del territori, així com el desenvolupament urbà i econòmic, justificant l’expansió cristiana i unificant als senyors feudals sota un mateix vassallatge i corona.

La Reconquesta va iniciar al segle VIII amb l’arribada del món islàmic a la península, on els regnes cristians restants del nord van reocupar el territori al llarg de diversos segles, fins la completa expulsió islàmica al segle XV, amb la conquesta de Granada.

Gran part d’aquestes campanyes es van dur a terme per part de la Corona d’Aragó o catalanoaragonesa que es va originar amb la confluència dels dos regnes gràcies a la unió matrimonial de Petronil·la, filla i hereua d’Aragó, amb Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona al 1137.

El Camp de Tarragona va ser conquerit pels cristians a principis del segle XII, colonitzant sota l’empenta feudal el territori, creant l’assentament de Salou vers el 1152 sota la propietat de Pedro Rasura. Poc desprès es van començar a redactar les primeres cartes de població a mans d’Alfons II d’Aragó “el Cast”, fill de Ramón Berenguer IV, havia una gran necessitat de poblar aquesta part de la regió catalana per poder assegurar la fidelitat dels senyors feudals i pressionar als sarraïns que s’havien fet forts a les muntanyes de Prades.

Salou va rebre la seva pròpia carta de població a l’any 1194, atorgada a Ximeno d’Artusella, oficial del monarca, establint un mercat els dimarts i adjudicant el port, així com les aigües, camps i platges del voltant, incloent la Pineda i els seus estanys, amb l’obligació de poblar, organitzar i incrementar el port natural per activar l’economia i assegurar la protecció entre els territoris de Barcelona i Salou. Aquesta dotació va ser impugnada per l’arquebisbe de Tarragona al 1197 i va a passar a la seva propietat, desenvolupant les mateixes funcions.

Salou va ser una de les primeres viles-mercat del Camp de Tarragona, va exercir un important paper amb el seu port natural en l’àmbit comercial, polític i militar, gràcies a les bones condiciones que presentava, justificant el motiu d’elecció d’aquest per part de Jaume I per emprendre la conquesta de Mallorca.

Carta de Població de Salou de 1194
 

- Consulta aquí la transcripció del llatí de la Carta de Població de Salou. 
- Consulta aquí la traducció al català de la Carta de Població de Salou. 

- Consulta aquí el programa d'actes commemoratius de la Carta de Població de Salou - Salou 1194 - que tindrà lloc els dies 3, 5, 6 i 7 de juliol de 2024. 

Retrat del rei Alfons II d'Aragó efectuat per Rafael  Pertús al segle XVII.