L’enemic invisible

Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), alguns submarins alemanys van efectuar atacs al litoral mediterrani de la península Ibèrica, arribant notícies d’atacs propers a Salou l’any 1916.

Espanya era un país neutral, sense intervenció en la guerra, i les seves aigües estaven excloses del conflicte fins a les tres milles nàutiques, fet que aprofitaven les naus mercants per viatjar sota protecció, esquivant els perills en navegar en aigües internacionals. Els submergibles alemanys guaitaven els límits de les aigües internacionals, esperant en aquells punts on els vaixells mercants les envaïen. El Golf de Sant Jordi, comprès entre el Cap de Salou i el de Tortosa, era un d’aquests llocs. Els vaixells mercants s’arriscaven a navegar directament d’una punta d’un cap a l’altre sense vorejar la costa, entrant sovint en aigües sense protecció i patint atacs dels submergibles alemanys.

A les nostres costes vam tenir la presència de tres submarins alemanys del model U-boat: l’U-34, l’U-35 i l’U-64. L’activitat bèl·lica queda documentada per l’enfonsament, al Golf de Sant Jordi, d’almenys 10 vaixells entre els anys 1916 i 1917.

Els atacs es dirigien contra vaixells mercants que portaven subministraments a les potències bel·ligerants enemigues d’Alemanya. El modus operandi consistia, un cop localitzat el vaixell susceptible de prestar servei a un país enemic, a avisar-lo mitjançant una sirena i canonades amb l’objectiu que s’aturi; se li exigia la documentació, i si es verificava que pertanyia al bàndol contrari, se li donava un temps de cortesia a la tripulació per abandonar la nau abans d’enfonsar-la.

No sempre se salvava la tripulació. Si aquesta intentava fugir o atacava, era canonejada o torpedejada sense miraments. Alguns dels mariners que abandonaven els vaixells arribaven a les platges de Salou, d’igual manera que algunes de les seves víctimes mortals.

L’U-35 de Lothar von Arnauld de la Perière

L’U-35 va ser el submarí més temut del moment, i es va poder veure actuar i escoltar la seva activitat des de Salou. El temible submergible és una llegenda dins del món bèl·lic, sent el que ha enfonsat més vaixells en tota la història, amb més de 200 registrats.
Va atacar quatre naus mercants el 18 de febrer de 1917: el Skogland, el Guido i el Giuseppe, que va intentar fugir i va rebre una canonada que va posar fi a la vida d’un jove carboner de 17 anys, ferint de gravetat també un altre tripulant. El darrer vaixell va ser el Janeta, que va poder fugir, refugiant-se al Cap de Salou i arribant ràpidament al port de Tarragona, amb un canó fumejant que va utilitzar en la seva defensa.

Submarí alemany SM U-35 atracat al vaixell mercant Roma al port de Cartagena, 21 de juny de 1916. Font: Wikimedia Commons (domini públic).

La Guerra Civil espanyola (1936-1939)

Durant la Guerra Civil Espanyola, les costes catalanes van presenciar l’activitat de submarins italians. El bàndol sollevat, amb estretes relacions amb el govern italià, va utilitzar aquests submergibles per patrullar les aigües amb l’objectiu d’interrompre el trànsit d’armes, tropes i, sobretot, combustible dirigit a les tropes republicanes.
Inicialment comandats per tripulacions italianes, aquests submarins van començar progressivament a ser dirigits per mariners espanyols, fet que va millorar la seva eficàcia gràcies al coneixement detallat de la zona i dels objectius. Amb el temps, el bàndol sollevat va adquirir els submergibles per operar-los de manera independent.

Els submarins van tenir un impacte limitat a les aigües de Salou i voltants, principalment a causa de les defenses de costa, que permetien una resposta ràpida i l’emissió d’alertes a les poblacions veïnes. En conseqüència, de vegades realitzaren atacs fallits que delataven la seva posició.

A més, el sistema d’identificació que utilitzaven els submergibles va demostrar ser poc eficient: es basava en fitxes amb els perfils de les embarcacions objectiu, amb nom i color, fet que va provocar que moltes naus canviessin la seva aparença per evitar ser reconegudes.

La població local també es va implicar en aquesta lluita marítima, guaitant les aigües properes als ports amb barques de pesca, que no eren considerades objectius militars.

Els submarins Jalea, Tonicelli, Ferraris, Onice, General Mola II i General Sanjurjo van vigilar la costa de Salou sense aconseguir enfonsar cap embarcació. El General Sanjurjo va dur a terme importants missions de reconeixement. Aquestes incloïen la localització de defenses costaneres com nius de metralladores i bateries, amb l’objectiu de cartografiar el tram de costa entre el Cap de Salou i el de Tortosa. Es volien identificar punts estratègics menys protegits per a futurs desembarcaments.

Per saber-ne més:

Castellví, Josep M. i Guarro, Josep (2005). La guerra secreta del Mediterrani: submarins alemanys i vaixells aliats a la costa de Tarragona (1914–1918). Pagès Editors.

Cirera Saló, Maite: “La guerra civil a Salou”, a: Estudis de Salou, 1. Recull (1996), pàgs. 29 – 44.

González Huix, Francisco J. (1995). El puerto y la mar de Tarragona durante la Guerra Civil, 1936–1939. Institut d’Estudis Tarraconenses Ramón Berenguer IV de la Diputació de Tarragona, Tarragona.