El sílex és una roca sedimentària molt dura que es crea dins de roques calcàries a partir de l’acumulació i transformació de restes microscòpiques marines riques en sílice. Acostuma a presentar una fractura característica anomenada concoidal, que produeix vores molt tallants. Aquesta propietat la va convertir en un recurs natural durant la prehistòria per fabricar eines, armes i encendre foc. Durant els segles XVI - XIX també es va utilitzar el sílex com a pedres fogueres per a les armes de foc.
A la part alta del Bosc Gran hi ha eflorescències de sílex que presenten colors que poden variar entre gris, negre, marró o vermellós, segons les impureses minerals que contingui. Al Cap de Salou, diferents troballes arqueològiques ens verifiquen la utilització d’aquest tipus de pedra des d’època neolítica.
