El conill (Oryctolagus cuniculus) presenta ulls rodons i foscos, una petita taca rogenca a la nuca i el pelatge ventral blanc. Té una vista molt desenvolupada: pot veure darrere seu sense girar el cap, tot i que té un petit punt cec davant del musell.

És un animal herbívor que s’alimenta principalment de plantes herbàcies riques en cel·lulosa. Durant l’època reproductora prefereix les plantes més proteiques, mentre que en període de lactància consumeix vegetació més tendra i suculenta. El rastre més característic són els cagallons (femerons) que sovint acompanya d’un esgarrapall al terra.

És una espècie colonial i sobretot s’activa al crepuscle i a l’alba. Excava caus anomenats llodrigueres, llargs i ramificats, que sovint connecten entre si. Els dies assolellats també pot jeure al jaç.

Arriba a la maduresa sexual entre els 3,5 i 4 mesos. La gestació dura entre 28 i 33 dies i cada ventrada sol tenir de 3 a 5 cries. La seva longevitat mitjana és d’uns 15 anys.

Viu arreu de Catalunya, principalment a cotes inferiors als 1.000 m. Habita sobretot matollars i boscos combinats amb conreus, en terrenys sorrencs o argilosos. Els principals depredadors als que s’enfronta  són les guineus i els rapinyaires.

És una espècie comuna i, en els darrers anys, les seves poblacions han augmentat en moltes zones. En alguns indrets pot arribar a convertir-se en plaga i causar danys als conreus. Tot i això, també es veu afectat per malalties com la mixomatosi i la malaltia hemorràgica vírica.