Els mamífers pertanyen al grup dels vertebrats. Es caracteritzen per tenir el cos cobert de pelatge, per néixer del ventre de la mare (vivípars) - excepte els monotremes que són ovípars - i per alimentar les cries amb llet per mitjà de glàndules mamàries. Són animals de sang calenta, és a dir que són capaços de regular la temperatura del seu cos perquè es mantingui constant, i respiren a través dels pulmons. La forma i grandària del cos varia molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertany. Quasi tots tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun.
Segons el tipus d’alimentació, es classifiquen en: herbívors – s’alimenten de plantes, com els conills; carnívors –que mengen carn–, com els cànids; i omnívors, que es nodreixen tant de carn com de vegetals, com alguns mustèlids.
Al món s’han descrit unes 5.500 espècies de mamífers amb formes de vida diferents classificades en 22 ordres. L’ordre amb més espècies és el dels rosegadors, amb unes 2.000 espècies repartides per tots els continents excepte a l’Antàrtida, seguit dels ratpenats amb unes 1.100 espècies. Cada vegada hi ha més preocupació per l’estat i distribució de les poblacions de les espècies a tot el món. Els canvis en les pràctiques d’ús del sòl, la pèrdua i fragmentació de l’hàbitat, el canvi climàtic, la persecució humana, les malalties, la contaminació, l’ús de pesticides, i l’augment de la competència entre les diferents espècies, han provocat un descens general de diverses poblacions de mamífers.
L'esquirol
L’esquirol(Sciurus vulgaris) és un rosegador fàcil de reconèixer per la seva cua llarga i espessa, que li serveix per mantenir l’equilibri. Té ulls grans i foscos i un pelatge marró, més rogenc a l’estiu i grisós a l’hivern. És herbívor i granívor, i s’alimenta sobretot de pinyons, fruits, llavors i fongs. És un animal diürn, molt àgil, que viu als arbres i salta de branca en branca amb facilitat. Habita tota mena de boscos, des del nivell del mar fins als 2.000 metres d’altitud. A Catalunya és una espècie protegida, poc comuna i amb una població estable.
