La pedra seca no s’ha d’entendre com a elements aïllats (cabana, marge, pedregar), sinó com un sistema coherent i interrelacionat, on cada estructura compleix una funció dins d’un model productiu global.
Tot i la seva simplicitat aparent, les barraques de pedra seca demostren un alt grau de domini estructural, amb solucions d’estabilitat, equilibri i durabilitat aconseguides sense morter. La seva construcció respon a criteris estrictament funcionals —recés per a pagesos, animals o eines— però alhora expressen un alt grau de coneixement constructiu, equilibri estructural i adaptació al medi. Malgrat no haver estat concebudes amb voluntat artística, aquestes construccions han esdevingut amb el pas del temps elements d’alt valor simbòlic, identitari i paisatgístic dins l’arquitectura popular mediterrània.
Segons el mestre marger que les feia, les barraques podien presentar particularitats que les fan úniques. La barraca del Flixet, és de planta ovalada i no arrodonida com en la major part de les barraques. A més, presenta uns murs especialment gruixuts que s’adapten a la orografia del terreny.
