El Bosc Gran està format per una pineda mediterrània de pi blanc (Pinus halepensis), acompanyada d’alguna alzina (Quercus ilex) i ullastre (Olea europaea var. sylvestris), amb un sotabosc de brolles calcícoles (32 ae), llistonars i prats terofítics calcícoles de terra baixa (34h), on s’hi troben diferents espècies: arbustives, com el llentiscle (Pistacia lentiscus), el coscoll (Quercus coccifera), l’estepa negra (Cistus monspeliensis), l’estepa borrera (Cistus salviifolius), el romaní bord (Cistus clusii), el romaní (Rosmarinus officinalis), el romaní blanc (Helianthemum syriacum), la ruda (Ruta graveolens), l’albada (Anthyllis cytisoides), la farigola blanca (Teucrium polium), l’arçot (Rhamnus lycioides) i la gatosa (Ulex parviflorus); herbàcies, com el fenàs (Brachypodium retusum) i el morrissà (Lobularia maritima), i algunes enfiladisses, com la vidiella (Clematis flammula), l’arítjol (Smilax aspera) i la rogeta (Rubia peregrina).

És rellevant la presència d’algunes espècies típiques d’indrets més àrids i sorrencs, com la bufalaga hirsuta (Thymelaea hirsuta) i l’estepa de sorral (Halimium halimifolium).

Com es pot observar el Bosc Gran presenta una gran diversitat d’espècies vegetals que hi conviuen en un espai relativament reduït. Aquesta diversitat inclou espècies aromàtiques i esclerofil·les juntament amb altres arbustives. També destaca la coexistència d’espècies pròpies d’ambients més secs i sorrencs, fet que incrementa encara més la complexitat i l’interès ecològic del conjunt vegetal del bosc.