Des de la protohistòria i l’època romana tenim evidències del cultiu de la vinya a Salou. Durant l’edat mitjana i fins a finals del segle XVII, el territori va estar poc habitat i escassament aprofitat des del punt de vista agrícola. Tanmateix, a l’últim quart del segle XVII es va impulsar una política de recuperació de terres mitjançant la dessecació d’estanys, la neteja de sèquies i, sobretot, la posada en cultiu de noves terres, amb una clara predominança de la vinya, que arribà a ocupar gairebé el 80 % de la superfície cultivable.

L’elecció de la vinya no va ser casual: es tracta d’un cultiu resistent, rendible fins i tot en sòls pobres.

Aquest procés constitueix un capítol essencial del paisatge cultural històric de Salou i de la configuració d’un model agrari que, durant els segles XVIII i XIX, marcaria l’espai productiu de la zona. La implantació de la vinya estava directament vinculada a la demanda exterior de vins i aiguardents, especialment al llarg del segle XVIII. La proximitat del port de Salou va afavorir una agricultura clarament especialitzada, en bona part orientada a l’exportació i integrada en els circuits comercials del Camp de Tarragona. Tot plegat va contribuir a revalorar i dinamitzar el port de Salou, convertint-lo en un dels principals ports de Catalunya.

A Salou s’hi havia conreat la vinya (Vitis vinifera), principalment amb les varietats “Pàmpol Girat Negre” i “Escanyagós Blanc”, avui extingides. Després d’una exhaustiva recerca, s’han pogut trobar uns peus que serveixen per recuperar aquestes varietats, totalment adaptades als sòls arenosos i sorrals del territori.

A partir dels anys noranta, amb l’arribada de l’especialització i la mecanització agrícola, el conreu de la vinya va experimentar un procés de transformació. El sistema tradicional de plantació “en vas” va anar decaient en favor del sistema mecanitzat “emparrat”, fet que va comportar que moltes de les tasques que abans es feien manualment passessin a realitzar-se amb maquinària.

Al Pla de Maset, s’ha plantat vinya en sistema “en vas”, recuperant el sistema tradicional, i totes les tasques són manuals, com la prepoda, el despuntat, el despampolat, i la verema. Alguns avantatges del sistema manual respecte a l’emparrat són l’augment de l’aireació del cep, no és susceptible a tantes malalties, i la millor qualitat del raïm, i per tant del most o el vi.